MANIFEST DE LA UNIÓ SINDICAL OBRERA DAVANT LA PROPERA
APROVACIÓ DE LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT
ELS RECURSOS PÚBLICS. PER A LA CIUTADANIA
Més ocupació i més compromís social
Davant la propera aprovació dels Pressupostos Generals de
l'Estat per a l'any 2015, el seu rebuig a l'actual proposta, alhora que les
nostres reivindicacions orientades al fet que els mateixos estiguin al servei
de les persones, de la vida i del treball de les mateixes, i no de les
polítiques de retallades i austeritat emparades fins avui i promogudes pels
grups de poder econòmic i financer que ens han portat a l'actual i persistent
situació de crisi econòmica, de l'ocupació, democràtica i social.
Des de la USO entenem que els Pressupostos Generals de l'Estat, i en la mateixa
línia els de la Generalitat de Catalunya, han de ser un instrument essencial
per corregir les desigualtats que, després de set anys de crisi econòmica i de
polítiques de retallades antisocials, han augmentat de forma alarmant en la
nostra societat.
Per això, reivindiquem uns pressupostos que apostin per la inversió en els
serveis socials bàsics, en sanitat, educació, recerca i dependència, que
generin creació d'ocupació, amb qualitat i drets del mateix, així com uns
serveis públics que assegurin la protecció social de tots els ciutadans i molt
singularment dels sectors més vulnerables.
Les polítiques d'austeritat dutes a terme en els últims anys han tingut com a
conseqüència la caiguda dels indicadors socioeconòmics i la recessió de
l'ocupació, dels drets laborals i dels serveis socials de la ciutadania, entre
uns altres. I com a conseqüència de tot això, Espanya és avui l’Estat de l'OCDE
on més han augmentat les desigualtats econòmiques, convertint-se en el segon
país més desigual de la UE per darrere de Letònia.
Significant algunes dades, cal citar que la taxa de
desocupació ha passat del 8% a l’any 2007 al 23,67% al novembre de 2014, que la
taxa de cobertura cau mes a mes deixant a prop de 3 milions d'espanyols aturats
sense cap protecció, essent especialment preocupant la taxa de desocupació
juvenil, prop del 53% i el drama dels aturats de llarga durada majors de 45
anys. A més, hi ha 1.738.000 famílies amb tots els seus membres en atur i
700.000 famílies que no tenen cap tipus d'ingrés. La crisi de l'ocupació i la
disminució de la protecció social ha disparat la taxa de risc de pobresa i
exclusió social que ha augmentat tres punts des de 2008, situant-se en el 27,3%
en 2013, dos punts per sobre de la mitjana europea.
Aquesta terrible situació té especial repercussió en els sectors més
vulnerables de la societat: a Espanya un de cada tres menors està en risc de
pobresa i exclusió social; a la desigualtat econòmica i social, cal afegir la
de gènere, tenint la desocupació i la precarietat laboral una especial
incidència en les dones a les quals, a més, els afecta més directament les
retallades en matèria de dependència, serveis socials i en les partides
relacionades amb les polítiques d'igualtat d'oportunitats i violència de
gènere; i és alarmant també la situació dels jubilats i pensionistes que, en
molts casos són l'única font d'ingressos del nucli familiar mentre observen com
van perdent progressivament capacitat adquisitiva, havent-hi ja la meitat dels nou
milions de jubilats espanyols que ha de viure amb pensions per sota del salari
mínim interprofessional.
Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2015, elaborats a partir d'un quadre
macroeconòmic condicionat per factors externs que els poden convertir en
inviables, contenen una sèrie de mesures que, des de la USO creiem que haurien
de modificar-se per dotar-los d'un major contingut social de manera que la
ciutadania deixi de ser la que amb el seu sacrifici segueixin quadrant els
comptes de l'Estat:
• La despesa destinada a protecció per desocupació baixa un 15%, vinculat a una
previsió per part del govern d'un descens de l'atur del 6,5%. Entenem que
aquesta mesura significarà una gran disminució de la protecció per desocupació
que afectarà especialment als aturats de llarga durada que continuen
augmentant.
• El foment de l'ocupació és una de les partides que augmenta pel que fa a
2014, encara que tenint en compte que, des de 2011 ha minvat un 37%, l'augment
plantejat en aquests pressupostos ens sembla totalment insuficient tenint en
compte la taxa de desocupació al nostre país.
• La partida destinada a les pensions s'ha incrementat un 3% pel que fa a 2014,
però no a conseqüència de l'augment de l'import de les pensions que
s'incrementen en només el 0,25%, sinó per l'augment del nombre de pensionistes,
alhora que es buida el fons de reserva de la Seguretat Social que en tres anys
s'ha reduït en un 40 %
• L'increment de la partida en educació en un 4,5% es destina en exclusivitat a
la implantació de la LOMCE, mentre es redueix un 90% la inversió en educació
compensatòria, destinada a garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat més
desfavorit, no es reposa la pèrdua de 20.000 professionals i la pèrdua salarial
acumulada, i es congela la partida destinada a beques i el Programa Erasmus.
• El pressupost del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat creix per
primera vegada des de 2011, un 2,2%. Però la seva despesa en sanitat sofreix
una nova retallada, que se suma a la d'anys anteriors, situant-se en el 56% del
de 2011, principalment per la retallada en 20,3 milions d'euros del Fons de
Cohesió Sanitària.
• L'aportació de l'Estat per al sistema d'Atenció a la Dependència serà d'1.177
milions d'euros per a la cobertura del nivell mínim, mantenint-se suspès el
complement acordat amb les CCAA, alhora que s'aporten 5 milions al fons SEPIDES
per a infraestructures privades, la qual cosa suposa un increment del 0,38%,
que no compensa la reducció sistemàtica des de l'aplicació del RD-Llei 20/2012
de la intensitat dels serveis, la supressió de les cotitzacions a la Seguretat
Social de les cuidadores familiars, l'increment del copagament i la suspensió
de l'atenció a persones amb dependència moderada, qüestions que empitjoren la
qualitat de vida de les persones depenents i carreguen la seva atenció sobre
els cuidadors familiars, en la seva majoria dones.
• El projecte de Pressupostos
Generals de l'Estat manté la congelació salarial als funcionaris, per cinquè
any consecutiu, anunciant-se una mínima devolució d'una quarta part de la paga
extraordinària de 2012 alhora que es mantenen les restriccions a la
contractació de personal laboral temporal i el de funcionaris interins, que
segons explica el projecte, tindrà caràcter rigorosament excepcional i estarà
vinculat a necessitats urgents i inajornables. La contínua pèrdua de poder
adquisitiu dels empleats públics i les baixíssimes taxes de reposició afecten a
les condicions laborals d'aquest sector i comporten grans manques en els propis
serveis públics.
D'altra banda, les mesures de reforma fiscal engegades són injustes i
insuficients, contradient la necessària equitat en el repartiment de les
càrregues tributàries, disminuint la progressivitat fiscal, beneficiant a les
rendes més altes i rendes del capital, no combatent el frau i l'evasió fiscal,
i incrementant amb tot això les desigualtats socials.
Per a la USO és necessari igualment emprendre una decidida acció contra la
degradació salarial i per la recuperació de les retribucions del treball, així
com per l'increment de forma significativa tant del Salari Mínim
Interprofessional com del IPREM, i la fixació d'una Renda Social Mínima amb la
qual evitar l'exclusió social de les persones sense percepcions econòmiques,
posant els recursos públics al servei de la ciutadania, i com a mesures també
amb les quals reactivar l'economia real, retroalimentant al seu torn la demanda
interna i l'ocupació com a mesures substancials per superar la crisi i evitar
una tercera recessió que, com una espasa de Dàmocles, penja de nou sobre el
panorama europeu i sobre el nostre país.