miércoles, 21 de junio de 2017

La Federació d’Indústria de la USOC es felicita per la resolució del parlament de Catalunya sobre la mineria potàssica.

La Federació d’Indústria de la USOC es felicita per la resolució del parlament de Catalunya sobre la mineria potàssica.


Aquesta resolució aprovada el 15 de juny, sol·licita que es pugui continuar abocant al Cogulló més enllà del que estableix la sentència d’un límit al 30 de juny, ha estat aprovat per tots els grups excepte la CUP.
Des de la FI-USOC estem molt contents i expectants a la resolució que pugui tenir el Tribunal Superior de Catalunya sobre la sol·licitud d’ajornament del tancament de la mina de Sallent de IBERPOTASH, i esperem que sigui favorable i que triomfin els llocs de treball i les famílies que depenen de la mineria puguin seguir exercint la seva feina, fins al trasllat a una altra explotació minera de la zona.
Considerem que s’ha de fer compatible el medi ambient i l’explotació minera que és d’importància estratègica per al territori i el seu impacte sobre l’ocupació i la generació de riquesa a la comarca del Bages.

USOC denuncia que l’empresa SERHS està intentant precaritzar les condicions de treball.

USOC denuncia que l’empresa SERHS està intentant precaritzar les condicions de treball.


La Secció Sindical de la USOC de l’empresa Serhs de menjadors públics de Terrassa, ens posicionem frontalment en contra del conjunt de mesures i canvis que l’empresa està intentant imposar, per activa i per passiva, amb el clar objectiu de precaritzar les nostres condicions de treball, i en conseqüència, el servei tan important que s’ofereix, com és el de menjadors escolars, els usuaris dels quals són els infants de la nostra ciutat.
Ara es pot veure molt més clar com és que Sehrs es va animar i es va atrevir a oferir un pressupost tan barat i oferint tantes beques menjador, suposadament de gratis. Òbviament, no havia de ser assumint un resultat de beneficis i guanys econòmics menor, sinó fent-lo pagar als treballadors/es
L’empresa Sehrs, que a pesar d’haver quedat la penúltima en la valoració tècnica, que és la que valora el tipus d’alimentació i projecte educatiu, va guanyar la gestió del servei. Ara està aprofitant el procés de subrogació de personal que ha hagut de dur a terme amb el canvi d’adjudicació, per posar-nos traves a l’exercici dels nostres drets sindicals i precaritzar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
Determinats exemples d’aquesta precarització, són:
1. La intenció de l’empresa d’aplicar-nos el conveni del Lleure en comptes del conveni de Col·lectivitats que és el que se’ns aplica actualment, fet que comportaria, entre altres mesures:
– Una baixada salarial, per les noves contractacions i congelació als fixes-discontinus
– Pèrdua del plus de manutenció.(el conveni del lleure no el contempla).
– La pèrdua de dies personals (el conveni del lleure no els contempla).
– Pèrdua del plus de Responsabilitat.
– Pèrdua del premi de vinculació. (El conveni del lleure no el te i és una gran pèrdua per al personal)
– Pèrdua del plus de vestuari.(el conveni del lleure no el te)
2. La negociació d’un calendari laboral en el qual s’indica que les treballadores li devem dies a l’empresa quan la realitat és que hem treballat més hores de les que marca el conveni. Aquest calendari l’ha signat la presidenta del comitè d’empresa Serhs de caràcter provincial i representant de CCOO. (Comitè imposat per l’empresa, ja que a Terrassa no vam poder participar en la seva elecció) i per tant no ens sentim correctament representats.
3. La imposició de contractacions en frau de llei, per dies o setmanes quan el que correspon són contractes d’interinitat.
4. Un augment de la càrrega de treball en les cuines, però sense el necessari augment de personal o d’hores per garantir la correcta prestació del servei.
D’acord amb tots aquests fets, condemnem les pràctiques abusives de l’empresa Serhs cap al personal, que són pràctiques que afecten directament a la qualitat del servei, i que fan responsable l’Ajuntament de Terrassa, per haver adjudicat el servei a partir d’un plec de condicions que no imposava a l’empresa el manteniment de les condicions laborals de les treballadores, i que tampoc estipulava les ràtios de cuina que corresponen per nombre de comensals. El gran nombre de beques i el preu del menú del professorat, inferior a dos euros, ha fet augmentar ostensiblement la càrrega de treball a les cuines, sense que anés compensat de més hores de treball o més personal.
Per tots aquests motius, i perquè amb dècades d’experiència en aquest servei de moltes de les treballadores, que ens permeten conèixer molt bé el funcionament en tots els nivells, sense necessitat que ningú vingui de fora per organitzar-nos ni manar-nos el que toca fer, que sol·licitem que l’Ajuntament internalitzi el servei en finalitzar la concessió vigent, donat que és l’única manera de prestar un servei de bona qualitat i a un millor preu i de garantir unes condicions laborals dignes, que no precaritzin encara més si cap, el sector. En línia amb això, i mentre es prenen les decisions polítiques oportunes, sol·licitem també que Terrassa sigui considerada com el que és, un sol centre de treball, i que, per tant, disposi de comitè de treballadores propi.
USOC Menjadors Escolars Públics de Terrassa

FI-USO RECLAMA JUSTICIA PARA LAS SUBCONTRATAS DE LA MINERÍA DEL CARBÓN

FI-USO RECLAMA JUSTICIA PARA LAS SUBCONTRATAS DE LA MINERÍA DEL CARBÓN

De los 4.894 trabajadores registrados en el Plan del Carbón 2013-2018, 3.407 eran personal de empresa principal y 1.487, eran trabajadores de subcontratas. El propio plan recoge que es a los trabajadores a los que se les reconoce el derecho a recibir las ayudas sociales del plan del carbón y que son las empresas las que deben gestionar este tipo de ayudas.
Pues bien, a ningún trabajador de ese millar y medio de subcontratados se les reconoce el derecho a percibir ayudas sociales, aún cuando cumplen los mismos requisitos que los trabajadores de la empresa principal: trabajan en las mismas condiciones o cotizan en el mismo Régimen Especial.
El hecho probado séptimo de la denuncia interpuesta por FI-USO ante la Audiencia Nacional deja bien claro que existen trabajadores que, cumpliendo los mismos requisitos, se les deniega el acceso al Plan Social del marco que regula estas prestaciones en España durante los años 2013-2018.
Nunca estará tan clara la vulneración del derecho a la igualdad de unos trabajadores respecto de otros, máxime cuando el sector del carbón está sufriendo la mayor crisis de la historia en España y el entorno de empleabilidad es y será, de todas las maneras, incapaz de absorber cualquier excedente laboral que se produzca.
FI-USO, junto con las secciones sindicales de las empresas donde está presente siempre han mantenido, mantienen y lucharán por el reconocimiento del derecho a la igualdad para acceder al plan social, de los trabajadores de la empresa principal y de la empresa subcontratada. Al término de la negociación del plan 2013-2018 ya dejamos bien claro que interpelaríamos de cualquier manera posible para que estos trabajadores estén tutelados de manera efectiva por el plan social del Plan del Carbón.
Seguimos luchando por esta causa justa y nada ni nadie nos podrá obstaculizar en la denuncia y búsqueda de justicia para estos trabajadores.

CAEN UN 1,5% LOS CONVENIOS FIRMADOS HASTA MAYO

CAEN UN 1,5% LOS CONVENIOS FIRMADOS HASTA MAYO

viernes, 9 de junio de 2017

POR LA REGULACIÓN DE LAS EMPRESAS `MULTIPRECARIAS´


08

JUNIO

POR LA REGULACIÓN DE LAS EMPRESAS `MULTIPRECARIAS´

Desde hace varias décadas, gran número de las actividades empresariales, ya fuesen actividades propias o auxiliares, se han ido externalizando, de modo que han ido pasando a desarrollarse por terceros. En este auge de externalización, muchos empresarios han visto la oportunidad de negocio, creando empresas de multiservicios u “outsourcing”, siendo la mayoría de ellas empresas del sector Servicios.
En España, donde este sector crece enormemente frente al deterioro de la industria, esta creación de empresas dedicadas exclusivamente a proveer a otras, está suponiendo una fuerte precarización del mercado de trabajo.
Cabe diferenciar entre externalización táctica y estratégica, suponiendo ambas un deterioro importante de las condiciones laborales. La externalización táctica engloba la externalización de actividades como pueden ser la limpieza, seguridad, etc., mientras que la estratégica engloba actividades que suponen una relación más estrecha entre la empresa principal y la subcontrata.
Se observa por tanto que, con la implantación cada vez mayor de este tipo de empresas, se produce una importante precarización laboral, trayendo un efecto de abaratamiento de los costes laborales, reventando los precios de los convenios de sector e instaurando, aún más, la temporalidad en Servicios.
Por otro lado, produce un efecto beneficioso a las empresas principales, que pueden concentrar los recursos humanos para el desarrollo de la actividad directamente relacionada con su negocio.
Se estima que esta actividad abarca a en torno a 55.000 trabajadores y trabajadoras, y comprende actividades tan diversas como son la limpieza, mantenimiento, trabajo temporal, seguridad, catering, marketing, contact center, jardinería, aparcamientos, handling, transporte, mensajería, servicios a bordo, etc.
Ahora bien, las cifras más escandalosas vienen cuando se analiza la cantidad de normas que regulan las condiciones laborales de las empresas multiservicios. Estas empresas han atacado los convenios sectoriales, regulando condiciones laborales por debajo, estableciendo convenios propios de empresa. De ese modo, ayudados por la reforma laboral de 2012, han lapidado los derechos recogidos en los convenios sectoriales de cualquier ámbito, situando en multitud de casos el salario base en el Salario Mínimo Interprofesional, llegando a firmar cerca de 210 convenios propios de empresa, donde se encuentran empresas tan importantes como Acciona, Avanza, Clarosol, Clece, Ilunion, Iss, Ombuds, Grupo Stock Uno, Sabico, Umano, Adecco, Eulen, Hottelia o Initial.
Desde USO, como sindicato representativo, a través de la Federación de Servicios, nos hemos sumado al movimiento en pro de la modificación del artículo 42 del Estatuto de los Trabajadores, y estamos defendiendo ante diferentes grupos parlamentarios la necesidad de regular el sector multiservicios, definiendo claramente los supuestos de subcontratación, su alcance y las garantías de aplicación de condiciones laborales homólogas a las de la empresa principal.

jueves, 1 de junio de 2017

CRS – Caixa de Resistència i Solidaritat

CRS – Caixa de Resistència i Solidaritat


Una història de lluita i solidaritat des de 1986

portada-CRSA Catalunya, la USOC és l’únic sindicat, que disposa de Caixa de Resistència i Solidaritat, per recolzar econòmicament als afiliats i afiliades en les situacions en les quals, en el transcurs de la seva vida laboral, es troben immersos en especials dificultats, ja sigui defensant amb una vaga les seves legítimes aspiracions i reivindicacions socials, econòmiques i sindicals, o quan fruit de represàlies empresarials o d’errors professionals dels quals ningú estem exempts, es veuen afectats per sancions o fins i tot acomiadats.
En els gairebé 20 anys de funcionament de la CRS, la USO ha abonat als afiliats i afiliades que han participat en vagues o han sofert represàlies sindicals o sancions per motius professionals, més de 5 milions d’euros, en els més de 3000 conflictes coberts.
Així mateix, la CRS recolza econòmicament a tots els afiliats/as en cas d’invalidesa o defunció per accident extra-laboral.
La CRS ofereix prestacions en cas de:
VAGA O TANCAMENT PATRONAL: La quantia de les prestacions a les quals l’afiliat o afiliada té dret s’estableixen en funció del còmput de l’antiguitat com a cotitzadora. A aquests efectes, l’antiguitat en el sindicat comença a explicar des del dia en el qual es formalitza l’afiliació, havent de tenir abonada la quota corresponent per tenir dret a la prestació.Les quanties seran les següents:
Antiguitat en l’afiliacióPercentatge Quantía 
Entre  1 i 3 mesos75%16,38€
A partir de 3 mesos100%21,84€
SANCIONS I ACOMIADAMENTS: L’import de les prestacions serà l’equivalent a la mitjana del salari net de les tres últimes nòmines (excloses les hores extraordinàries) establint-se el topall de l’import en el 300% del Salari Mínim Interprofessional vigent, prenent com a referència, a l’efecte d’aquest topall, el còmput anual, això és, import mensual del S.M.I. per 14 i dividit entre 12 mensualitats.
INVALIDESA O DEFUNCIÓ: La cobertura per invalidesa permanent o defunció en accident extralaboral comprèn les següents quanties indemnitzadores:
Antiguitat en l’afiliació
Invalidesa (segons barem)  
Defunció 
De 2 a 5 anys5.000 €5.000 €
De 5 a 10 anys7.000 €7.000 €
Superior a 10 anys10.000 €10.000 €
La CRS és una caixa per a resistir en el cas de vaga o d’acomiadament a l’empresa per motius sindicals.
És l’instrument de solidaritat i ajuda mútua a tots els afiliats/des de la USOC. Els fons econòmics de la CRS són destinats a la solidaritat econòmica amb els afiliats en cas de vaga, tancament patronal, acomiadament o sancions, quan aquests siguin provocats per causes sindicals (veure reglament Caixa de Resistència i solidaritat).
La CRS et permet exercir amb més llibertat el teu dret de vaga, a més cobreix les sancions motivades per l’exercici profesional. En cas d’invalidesa o mort com a conseqüència d’accident fora de la jornada laboral també s’apliquen les prestacions de la CRS.
Quan a l’empresa on treballeu es prevegui que, per qualsevol raó, es convoca una vaga és necessari posar-se en contacte amb la teva federació i amb el responsable de la Caixa de Resistència i Solidaritat de la USOC.
Si a la teva empresa hi ha un acomiadament (treballador/treballadora afiliat a la USOC) que estigui motivat per raons sindicals, posa’t en contacte amb la teva federació i amb el responsable de la Caixa de Resistència i Solidaritat de la USOC.
portada-CRS
Reglament de la CRS

USOC dóna suport als treballadors acomiadats de Dinat en defensa dels drets sindicals i els llocs de treball.

USOC dóna suport als treballadors acomiadats de Dinat en defensa dels drets sindicals i els llocs de treball.


El dia d’avui s’ha realitzat una concentració dels 10 treballadors acomiadats de DINAT, que ha comptat amb el suport de delegats de la USOC de diferents empreses de la zona.
El conflicte arrenca quan es presenta la candidatura de USOC per a la realització de les eleccions sindicals i l’empresa procedeix a acomiadar els candidats que encapçalen la candidatura i amenaçar als altres candidats perquè s’esborrin de la candidatura.
Com que aquestes pressions no aconsegueixen el seu efecte l’empresa segueix amenaçant però el procés electoral segueix cap endavant i es votarà el dia 1 de juny amb una part dels candidats acomiadats.
Entenem que aquests acomiadaments són nuls, ja que s’ha acomiadat pel fet de presentar-se com a candidats i aquesta actuació de l’empresa respon al fet de les males condicions de treball als quals se sotmet als treballadors discapacitats del centre, amb uns baixos salaris, sense un horari laboral i sense que les instal·lacions tinguin les mesures adequades de seguretat i prevenció.
Per part del sindicat USOC es dóna suport als companys i companyes acomiadats, fins a aconseguir el seu reingrés, i es donarà suport al treball del comitè d’empresa per a millorar les condicions vexatòries i penoses de treball que estan exposats el col·lectiu de 103 treballadors.
Tot i mantenir una reunió entre la secretària general d’USOC Maria Recuero i Vicente Martinez responsable del Vallès Occidental amb la directora de RRHH Luisa Gámez Escabia, l’empresa manté inflexible la seva decisió de mantenir els acomiadaments, amb la qual cosa el conflicte segueix obert, fins a una sentència judicial o actuació de l’autoritat laboral ho resolgui.
USOC condemna l’actuació repressiva de l’empresa que vulnera els més elementals drets laborals i és un greu atemptat contra la llibertat sindical, possiblement amb aquesta actuació l’empresa pretén ocultar les greus deficiències en el respecte als drets laborals i en les condicions d’explotació existents a un col·lectiu especialment vulnerable que hauria de gaudir de la màxima protecció que és el de les persones discapacitades.

La USOC ha guanyat el dret a ser membre de la taula del conveni d’aparcaments de la província de Barcelona.

La USOC ha guanyat el dret a ser membre de la taula del conveni d’aparcaments de la província de Barcelona.


En el tràmit de conciliació de la demanda presentada per la USOC davant del Tribunal Superior de Catalunya celebrada el 24 de maig, davant la negativa dels sindicats CCOO i UGT i la patronal del gremi al fet que USOC pogués participar en la negociació del conveni, tot i que tenia dret per ostentar més del 10% de la representació del sector, es va negar de manera inexplicable aquest dret i va ser necessari presentar demanda davant els tribunals perquè es reconegués el dret que la llei atorga.
En conseqüència amb l’acord de mediació, a la USOC se li ha reconegut aquest dret a participar a partir d’aquest dia, en les negociacions del conveni amb tres membres de ple dret en la comissió negociadora.
USOC no tolerarà que en aquells sectors on té dret a participar se l’exclogui, i actuarà buscant el reconeixement per part dels tribunals. Considerem que som el tercer sindicat de Catalunya, i no tolerarem que altres ens marginin de les negociacions quan la llei ens empara, i defensarem a les taules els interessos dels treballadors lliurement, ja que som un sindicat independent i només ens devem a la causa de la defensa dels drets dels treballadors.

martes, 16 de mayo de 2017

EL TRIBUNAL SUPREMO EXIME A LAS EMPRESAS DE REGISTRAR LA JORNADA DE SUS TRABAJADORES


12

MAYO

EL TRIBUNAL SUPREMO EXIME A LAS EMPRESAS DE REGISTRAR LA JORNADA DE SUS TRABAJADORES

El Tribunal Supremo ha fallado que las empresas no están obligadas a llevar un registro de la jornada diaria de toda la plantilla para comprobar el cumplimiento de la jornada laboral. Según la sentencia, en la que el Alto Tribunal interpreta el artículo 35.5 del Estatuto de los Trabajadores, solo deben contabilizar las horas extras realizadas.
Pese al sentido del fallo, el Supremo admite que «convendría una reforma legislativa que clarificara la obligación de llevar un registro horario y facilitara al trabajador la prueba de la realización de horas extraordinarias». No obstante, señala que «esa obligación no existe por ahora y los tribunales no pueden suplir al legislador imponiendo a la empresa el establecimiento de un complicado sistema de control horario, mediante una condena genérica que obligará, necesariamente, a negociar con los sindicatos el sistema a implantar, por cuanto no se trata, simplemente, de registrar la entrada y salida, sino el desarrollo de la jornada efectiva de trabajo con las múltiples variantes que supone la existencia de distintas jornadas, el trabajo fuera del centro de trabajo y, en su caso, la distribución irregular de la jornada a lo largo del año, cuando se pacte».
Para el Supremo, esta decisión, que se ampara en la interpretación del Estatuto de los Trabajadores, no deja indefenso al trabajador a la hora de probar la realización de horas extraordinarias, puesto que, a final de mes, la empresa le notificará el número de extras acumuladas, lo que le permitirá reclamar.
Una solución que se ajusta además a lo dispuesto por la normativa comunitaria sobre la jornada laboral y la ordenación del tiempo de trabajo, la cual sólo recoge la necesidad de llevar un registro cuando se sobrepase el horario ordinario.
Desde USO consideramos que los trabajadores y sus representantes sindicales deben tener información clara y detallada (diaria, mensual y anual) de cómo se realiza el sistema de registro de los horarios de trabajo para poder contrastar si se producen o no excesos de jornada. Para nuestro sindicato los excesos de jornada efectiva realizada deben ser considerados como horas extraordinarias y como tales deben ser compensadas.

martes, 9 de mayo de 2017

CUANDO SER BECARIO ES SER EXPLOTADO

CUANDO SER BECARIO ES SER EXPLOTADO

En el Día del Becario, desde USO queremos alertar sobre los problemas contra los derechos laborales del conjunto de la ciudadanía y del sistema de Seguridad Social, tanto a nivel individual como colectivo, que a corto, medio y largo plazo trae consigo el abuso constante y fraudulento de la figura del becario.
Lo primero que vamos a hacer es distinguir entre prácticas universitarias o formativas y ser becario o becaria. Las prácticas universitarias o de ciclos formativos son aquellas que se realizan dentro del periodo formativo y que sirven para complementar la formación teórica recibida. Becario o becaria es aquella persona, como norma general, joven, recién graduada, que trabaja en una empresa por un salario inferior al resto de los trabajadores y trabajadoras de la empresa, bajo la excusa de “se está formando”.
Son varias las ocasiones en las que desde nuestro sindicato hemos dado un toque de atención sobre los abusos de las empresas hacia los becarios y becarias. En pocas ocasiones reciben esa formación que dicen las empresas que ofrecen y son trabajadores y trabajadoras a tiempo completo en la empresa, con salarios inferiores al resto de la plantilla.
En algunos sectores como prensa, administración, abogacía, etc., está más que implantada la presencia de becarios en las plantillas, llegando incluso a la normalización de ser obligatoriamente becario o becaria al acabar los estudios si quieres trabajar de lo que has estudiado.
Y es que, en todos los sectores, además de los becarios en cocinas de grandes chefs tan de moda en este momento, se utiliza la figura del becario para cubrir puestos de trabajo estructurales a coste cero o a muy bajo coste.
Esa normalización de los becarios y becarias esconde, por tanto, abaratamientos de puestos de trabajo, doble escala salarial, ausencia de derechos laborales, consecuencias en la cotización de esas personas jóvenes y lo que es más grave, la precarización laboral.
Por desgracia, el puesto de becario o becaria tiene una remuneración inferior al SMI, algo que desde el punto de vista de nuestro sindicato es ilegal, ya que ningún trabajador o trabajadora debe cobrar por debajo de ese umbral, aunque se disfrace de becario o persona en formación, cuando verdaderamente son “falsos becarios”.
Si una persona recibe una formación académica, unas prácticas formativas mientras duran sus estudios, ¿por qué esa necesidad de seguir prolongando el periodo de prácticas hasta la saciedad? ¿Cuándo se va a dar una oportunidad real de empleo a esas personas jóvenes? El encadenamiento de “becas” en muchas ocasiones lleva a la desesperación a los y las jóvenes y ven en ellas una manera de subsistir con unos ingresos mínimos, pero insuficientes para poder sobrevivir, tener una cotización a la seguridad social, en definitiva, para una emancipación real y una calidad de vida aceptable.
Por eso, desde USO, instamos al Gobierno a que, sin tan bueno e innocuo es ser becario, realice un registro público de becarios y becarias para conocer el número exacto de personas que están en esa situación, y hacemos un llamamiento para que tengan una remuneración acorde al trabajo que desempeñan, en igualdad de condiciones que el resto de personas de la plantilla. Animamos a los jóvenes que encadenan becas tras becas a que denuncien la situación para visibilizar la verdadera realidad que se esconde tras las prácticas laborales.