viernes, 7 de julio de 2017

LOS CONTRATOS TEMPORALES SUBEN UN 8,5% EN JUNIO

LOS CONTRATOS TEMPORALES SUBEN UN 8,5% EN JUNIO

Las cifras de desempleo continúan en descenso, aunque éste se ha ralentizado un 26% con respecto al mismo mes de 2016. Junio ha dejado el paro registrado en 3.362.811 personas -3,6 millones si hablamos de demandantes de empleo no ocupados-, el paro ha bajado en 98.317 personas y la afiliación a la Seguridad Social ha aumentado en 87.692.
Sin embargo, la contratación temporal sigue su ascenso imparable. “Durante el mes de junio la contratación temporal ha aumentado un 8,5% con respecto a junio de 2016. A pesar de que formalizaron 2.089.520 contratos, tan sólo el 7,97% fueron indefinidos, y han empleado a 1,5 millones de trabajadores, con lo que la media entre número de contratos y personas empleadas ha sido de 1,40”, ha recalcado Joaquín Pérez, secretario de Comunicación y Formación de USO.
Y es que el mercado laboral no ha experimentado ningún cambio en términos de calidad, ya que sigue apostando por la temporalidad para crear empleo.
No hay más que echar un vistazo a los datos y analizar en qué actividades ha crecido la afiliación: hostelería, comercio, administrativos, actividades sanitarias e industria manufacturera, con contratos de muy poca duración en la mayoría de casos. En educación, como cada fin de curso, se han perdido casi 52.000 afiliados.
Desde USO continuaremos denunciando el abuso en los contratos de formación, tiempos parciales, el uso abusivo de prácticas no laborales o la figura fraudulenta del falso autónomo, y exigimos al Gobierno una acción decidida por la creación de empleo de calidad que permita salir del paro a los casi 4 millones de desempleados, aportándoles una estabilidad más que necesaria.

A l’ofensiva en els convenis per a obtenir increments reals dels salaris

A l’ofensiva en els convenis per a obtenir increments reals dels salaris

Els sous dels treballadors haurien d'apujar-se de l'ordre del 3% perquè això tingués un efecte clar en la capacitat adquisitiva de la gent

Maria Recuero
  
 
Els salaris al nostre país han patit retallades, rebaixes salarials, utilitzant estratègies empresarials basades en la precarització i l’externalització d’activitats, que tenien com a única finalitat abaratir els salaris
També, les polítiques d’ajust dels governs han afectat els empleats públics amb reduccions i congelacions salarials.
Aquestes polítiques d’austeritat han ocasionat que el pes dels salaris, en la renda nacional, hagi baixat, des d’un 50% que tenia l’any 2008 a un 46% en l’actualitat. Aquesta pèrdua ha fet que la nostra massa salarial hagi disminuït en uns 30.000 milions.
La situació esmentada s’ha mantingut durant els anys de la crisi, però ara quan l’economia està creixent de l’ordre d’un 3%, els salaris no es recuperen i segueixen perdent pes en la nostra renda nacional. Això afecta, entre altres qüestions, a les cotitzacions socials per a les pensions i llasten el creixement, perquè afecten el consum, amb la pèrdua del poder de compra dels salaris.
La negociació col·lectiva, segons l’Observatori de la CCNN, segueix amb increments pactats dels salaris de l’ordre 1,3%, quan tanquem l’IPC de 2016 en l’1,6%,. Això vol dir que el que s’incrementa s’ho menja la inflació, amb la qual cosa creix el poder de compra dels salaris, que s’haurien d’incrementar l’ordre del 3%, perquè això tingués un efecte de millora del poder adquisitiu.
Les polítiques de competir en un mercat internacional, amb baixos salaris, ens porta a la ruïna. No es podrà fer una política de creixement basada en les noves tecnologies amb una mà d’obra mal pagada i precaritzada.

No centralitzar la negociació

Però, la situació mereix un bon diagnòstic i solucions. No podem repetir estratègies com centralitzar la negociació col·lectiva amb un pacte salarial que limiti la capacitat de negociar a aquelles empreses que poden pagar més, com s’ha fet en el passat amb els Acords de Negociació Col·lectiva.
El problema està en la debilitat de la negociació col·lectiva i en la manca de confiança en el fet que el conveni és l’eina adequada per a la millora salarial, quan sabem que una part de les rendes es negocien de forma individual.
Una altra qüestió, és que els equips negociadors no apliquen les directrius de les seves organitzacions en matèria de reivindicació salarial. Hi ha una diferència entre el que es diu i el què es fa, això no ajuda a millorar la credibilitat dels sindicats.
La negociació col·lectiva a l’empresa és l’àmbit adequat per a la disputa de les rendes, tenint en compte el resultat de l’empresa i la distribució de la massa salarial, i aquest hauria de ser el lloc i si no funciona, corregir les coses, amb una lluita real per millora dels salaris.
Per part de la USOC hem de denunciar que hi ha dosis d’hipocresia social perquè, per part governamental i empresarial, es parla que és necessari incrementar els salaris, però en els seus actes no es veu reflectida aquesta voluntat.

martes, 27 de junio de 2017

La USOC convoca vaga indefinida a Celsa a partir de l’1 de juliol

La USOC convoca vaga indefinida a Celsa a partir de l’1 de juliol


La convocatòria de vaga s’ha presentat en el dia d’avui, després de la realització de diverses assemblees de treballadors en el centre de treball que han aprovat la convocatòria de vaga presentada per USOC, per al centre de Castellbisbal i amb una plantilla de més de 800 treballadors.
El motiu de la vaga és el desacord amb les propostes empresarials en la negociació del conveni col·lectiu de CELSA que vénen a desregular la jornada de treball en pretendre l’empresa la modificació unilateral del calendari de treball i la distribució de la jornada amb una bossa 144 hores que s’apliqui de forma unilateral i sense garanties.
A més, no es contempla la introducció de nous plusos que retribueixin aquelles activitats més penoses i el reconeixement professional de les activitats que es realitzen com la polivalència, etc.
La vaga començarà el dissabte 1 de juliol amb caràcter indefinit, s’ha sol·licitat la mediació del Departament de Treball, perquè pugui intervenir en aquest conflicte, que es produeix quan l’empresa pretén empitjorar l’actual conveni en matèria de flexibilitat laboral i absentisme entre altres matèries, després d’anys de sacrificis dels treballadors amb reduccions salarials.

miércoles, 21 de junio de 2017

La Federació d’Indústria de la USOC es felicita per la resolució del parlament de Catalunya sobre la mineria potàssica.

La Federació d’Indústria de la USOC es felicita per la resolució del parlament de Catalunya sobre la mineria potàssica.


Aquesta resolució aprovada el 15 de juny, sol·licita que es pugui continuar abocant al Cogulló més enllà del que estableix la sentència d’un límit al 30 de juny, ha estat aprovat per tots els grups excepte la CUP.
Des de la FI-USOC estem molt contents i expectants a la resolució que pugui tenir el Tribunal Superior de Catalunya sobre la sol·licitud d’ajornament del tancament de la mina de Sallent de IBERPOTASH, i esperem que sigui favorable i que triomfin els llocs de treball i les famílies que depenen de la mineria puguin seguir exercint la seva feina, fins al trasllat a una altra explotació minera de la zona.
Considerem que s’ha de fer compatible el medi ambient i l’explotació minera que és d’importància estratègica per al territori i el seu impacte sobre l’ocupació i la generació de riquesa a la comarca del Bages.

USOC denuncia que l’empresa SERHS està intentant precaritzar les condicions de treball.

USOC denuncia que l’empresa SERHS està intentant precaritzar les condicions de treball.


La Secció Sindical de la USOC de l’empresa Serhs de menjadors públics de Terrassa, ens posicionem frontalment en contra del conjunt de mesures i canvis que l’empresa està intentant imposar, per activa i per passiva, amb el clar objectiu de precaritzar les nostres condicions de treball, i en conseqüència, el servei tan important que s’ofereix, com és el de menjadors escolars, els usuaris dels quals són els infants de la nostra ciutat.
Ara es pot veure molt més clar com és que Sehrs es va animar i es va atrevir a oferir un pressupost tan barat i oferint tantes beques menjador, suposadament de gratis. Òbviament, no havia de ser assumint un resultat de beneficis i guanys econòmics menor, sinó fent-lo pagar als treballadors/es
L’empresa Sehrs, que a pesar d’haver quedat la penúltima en la valoració tècnica, que és la que valora el tipus d’alimentació i projecte educatiu, va guanyar la gestió del servei. Ara està aprofitant el procés de subrogació de personal que ha hagut de dur a terme amb el canvi d’adjudicació, per posar-nos traves a l’exercici dels nostres drets sindicals i precaritzar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
Determinats exemples d’aquesta precarització, són:
1. La intenció de l’empresa d’aplicar-nos el conveni del Lleure en comptes del conveni de Col·lectivitats que és el que se’ns aplica actualment, fet que comportaria, entre altres mesures:
– Una baixada salarial, per les noves contractacions i congelació als fixes-discontinus
– Pèrdua del plus de manutenció.(el conveni del lleure no el contempla).
– La pèrdua de dies personals (el conveni del lleure no els contempla).
– Pèrdua del plus de Responsabilitat.
– Pèrdua del premi de vinculació. (El conveni del lleure no el te i és una gran pèrdua per al personal)
– Pèrdua del plus de vestuari.(el conveni del lleure no el te)
2. La negociació d’un calendari laboral en el qual s’indica que les treballadores li devem dies a l’empresa quan la realitat és que hem treballat més hores de les que marca el conveni. Aquest calendari l’ha signat la presidenta del comitè d’empresa Serhs de caràcter provincial i representant de CCOO. (Comitè imposat per l’empresa, ja que a Terrassa no vam poder participar en la seva elecció) i per tant no ens sentim correctament representats.
3. La imposició de contractacions en frau de llei, per dies o setmanes quan el que correspon són contractes d’interinitat.
4. Un augment de la càrrega de treball en les cuines, però sense el necessari augment de personal o d’hores per garantir la correcta prestació del servei.
D’acord amb tots aquests fets, condemnem les pràctiques abusives de l’empresa Serhs cap al personal, que són pràctiques que afecten directament a la qualitat del servei, i que fan responsable l’Ajuntament de Terrassa, per haver adjudicat el servei a partir d’un plec de condicions que no imposava a l’empresa el manteniment de les condicions laborals de les treballadores, i que tampoc estipulava les ràtios de cuina que corresponen per nombre de comensals. El gran nombre de beques i el preu del menú del professorat, inferior a dos euros, ha fet augmentar ostensiblement la càrrega de treball a les cuines, sense que anés compensat de més hores de treball o més personal.
Per tots aquests motius, i perquè amb dècades d’experiència en aquest servei de moltes de les treballadores, que ens permeten conèixer molt bé el funcionament en tots els nivells, sense necessitat que ningú vingui de fora per organitzar-nos ni manar-nos el que toca fer, que sol·licitem que l’Ajuntament internalitzi el servei en finalitzar la concessió vigent, donat que és l’única manera de prestar un servei de bona qualitat i a un millor preu i de garantir unes condicions laborals dignes, que no precaritzin encara més si cap, el sector. En línia amb això, i mentre es prenen les decisions polítiques oportunes, sol·licitem també que Terrassa sigui considerada com el que és, un sol centre de treball, i que, per tant, disposi de comitè de treballadores propi.
USOC Menjadors Escolars Públics de Terrassa

FI-USO RECLAMA JUSTICIA PARA LAS SUBCONTRATAS DE LA MINERÍA DEL CARBÓN

FI-USO RECLAMA JUSTICIA PARA LAS SUBCONTRATAS DE LA MINERÍA DEL CARBÓN

De los 4.894 trabajadores registrados en el Plan del Carbón 2013-2018, 3.407 eran personal de empresa principal y 1.487, eran trabajadores de subcontratas. El propio plan recoge que es a los trabajadores a los que se les reconoce el derecho a recibir las ayudas sociales del plan del carbón y que son las empresas las que deben gestionar este tipo de ayudas.
Pues bien, a ningún trabajador de ese millar y medio de subcontratados se les reconoce el derecho a percibir ayudas sociales, aún cuando cumplen los mismos requisitos que los trabajadores de la empresa principal: trabajan en las mismas condiciones o cotizan en el mismo Régimen Especial.
El hecho probado séptimo de la denuncia interpuesta por FI-USO ante la Audiencia Nacional deja bien claro que existen trabajadores que, cumpliendo los mismos requisitos, se les deniega el acceso al Plan Social del marco que regula estas prestaciones en España durante los años 2013-2018.
Nunca estará tan clara la vulneración del derecho a la igualdad de unos trabajadores respecto de otros, máxime cuando el sector del carbón está sufriendo la mayor crisis de la historia en España y el entorno de empleabilidad es y será, de todas las maneras, incapaz de absorber cualquier excedente laboral que se produzca.
FI-USO, junto con las secciones sindicales de las empresas donde está presente siempre han mantenido, mantienen y lucharán por el reconocimiento del derecho a la igualdad para acceder al plan social, de los trabajadores de la empresa principal y de la empresa subcontratada. Al término de la negociación del plan 2013-2018 ya dejamos bien claro que interpelaríamos de cualquier manera posible para que estos trabajadores estén tutelados de manera efectiva por el plan social del Plan del Carbón.
Seguimos luchando por esta causa justa y nada ni nadie nos podrá obstaculizar en la denuncia y búsqueda de justicia para estos trabajadores.

CAEN UN 1,5% LOS CONVENIOS FIRMADOS HASTA MAYO

CAEN UN 1,5% LOS CONVENIOS FIRMADOS HASTA MAYO

viernes, 9 de junio de 2017

POR LA REGULACIÓN DE LAS EMPRESAS `MULTIPRECARIAS´


08

JUNIO

POR LA REGULACIÓN DE LAS EMPRESAS `MULTIPRECARIAS´

Desde hace varias décadas, gran número de las actividades empresariales, ya fuesen actividades propias o auxiliares, se han ido externalizando, de modo que han ido pasando a desarrollarse por terceros. En este auge de externalización, muchos empresarios han visto la oportunidad de negocio, creando empresas de multiservicios u “outsourcing”, siendo la mayoría de ellas empresas del sector Servicios.
En España, donde este sector crece enormemente frente al deterioro de la industria, esta creación de empresas dedicadas exclusivamente a proveer a otras, está suponiendo una fuerte precarización del mercado de trabajo.
Cabe diferenciar entre externalización táctica y estratégica, suponiendo ambas un deterioro importante de las condiciones laborales. La externalización táctica engloba la externalización de actividades como pueden ser la limpieza, seguridad, etc., mientras que la estratégica engloba actividades que suponen una relación más estrecha entre la empresa principal y la subcontrata.
Se observa por tanto que, con la implantación cada vez mayor de este tipo de empresas, se produce una importante precarización laboral, trayendo un efecto de abaratamiento de los costes laborales, reventando los precios de los convenios de sector e instaurando, aún más, la temporalidad en Servicios.
Por otro lado, produce un efecto beneficioso a las empresas principales, que pueden concentrar los recursos humanos para el desarrollo de la actividad directamente relacionada con su negocio.
Se estima que esta actividad abarca a en torno a 55.000 trabajadores y trabajadoras, y comprende actividades tan diversas como son la limpieza, mantenimiento, trabajo temporal, seguridad, catering, marketing, contact center, jardinería, aparcamientos, handling, transporte, mensajería, servicios a bordo, etc.
Ahora bien, las cifras más escandalosas vienen cuando se analiza la cantidad de normas que regulan las condiciones laborales de las empresas multiservicios. Estas empresas han atacado los convenios sectoriales, regulando condiciones laborales por debajo, estableciendo convenios propios de empresa. De ese modo, ayudados por la reforma laboral de 2012, han lapidado los derechos recogidos en los convenios sectoriales de cualquier ámbito, situando en multitud de casos el salario base en el Salario Mínimo Interprofesional, llegando a firmar cerca de 210 convenios propios de empresa, donde se encuentran empresas tan importantes como Acciona, Avanza, Clarosol, Clece, Ilunion, Iss, Ombuds, Grupo Stock Uno, Sabico, Umano, Adecco, Eulen, Hottelia o Initial.
Desde USO, como sindicato representativo, a través de la Federación de Servicios, nos hemos sumado al movimiento en pro de la modificación del artículo 42 del Estatuto de los Trabajadores, y estamos defendiendo ante diferentes grupos parlamentarios la necesidad de regular el sector multiservicios, definiendo claramente los supuestos de subcontratación, su alcance y las garantías de aplicación de condiciones laborales homólogas a las de la empresa principal.

jueves, 1 de junio de 2017

CRS – Caixa de Resistència i Solidaritat

CRS – Caixa de Resistència i Solidaritat


Una història de lluita i solidaritat des de 1986

portada-CRSA Catalunya, la USOC és l’únic sindicat, que disposa de Caixa de Resistència i Solidaritat, per recolzar econòmicament als afiliats i afiliades en les situacions en les quals, en el transcurs de la seva vida laboral, es troben immersos en especials dificultats, ja sigui defensant amb una vaga les seves legítimes aspiracions i reivindicacions socials, econòmiques i sindicals, o quan fruit de represàlies empresarials o d’errors professionals dels quals ningú estem exempts, es veuen afectats per sancions o fins i tot acomiadats.
En els gairebé 20 anys de funcionament de la CRS, la USO ha abonat als afiliats i afiliades que han participat en vagues o han sofert represàlies sindicals o sancions per motius professionals, més de 5 milions d’euros, en els més de 3000 conflictes coberts.
Així mateix, la CRS recolza econòmicament a tots els afiliats/as en cas d’invalidesa o defunció per accident extra-laboral.
La CRS ofereix prestacions en cas de:
VAGA O TANCAMENT PATRONAL: La quantia de les prestacions a les quals l’afiliat o afiliada té dret s’estableixen en funció del còmput de l’antiguitat com a cotitzadora. A aquests efectes, l’antiguitat en el sindicat comença a explicar des del dia en el qual es formalitza l’afiliació, havent de tenir abonada la quota corresponent per tenir dret a la prestació.Les quanties seran les següents:
Antiguitat en l’afiliacióPercentatge Quantía 
Entre  1 i 3 mesos75%16,38€
A partir de 3 mesos100%21,84€
SANCIONS I ACOMIADAMENTS: L’import de les prestacions serà l’equivalent a la mitjana del salari net de les tres últimes nòmines (excloses les hores extraordinàries) establint-se el topall de l’import en el 300% del Salari Mínim Interprofessional vigent, prenent com a referència, a l’efecte d’aquest topall, el còmput anual, això és, import mensual del S.M.I. per 14 i dividit entre 12 mensualitats.
INVALIDESA O DEFUNCIÓ: La cobertura per invalidesa permanent o defunció en accident extralaboral comprèn les següents quanties indemnitzadores:
Antiguitat en l’afiliació
Invalidesa (segons barem)  
Defunció 
De 2 a 5 anys5.000 €5.000 €
De 5 a 10 anys7.000 €7.000 €
Superior a 10 anys10.000 €10.000 €
La CRS és una caixa per a resistir en el cas de vaga o d’acomiadament a l’empresa per motius sindicals.
És l’instrument de solidaritat i ajuda mútua a tots els afiliats/des de la USOC. Els fons econòmics de la CRS són destinats a la solidaritat econòmica amb els afiliats en cas de vaga, tancament patronal, acomiadament o sancions, quan aquests siguin provocats per causes sindicals (veure reglament Caixa de Resistència i solidaritat).
La CRS et permet exercir amb més llibertat el teu dret de vaga, a més cobreix les sancions motivades per l’exercici profesional. En cas d’invalidesa o mort com a conseqüència d’accident fora de la jornada laboral també s’apliquen les prestacions de la CRS.
Quan a l’empresa on treballeu es prevegui que, per qualsevol raó, es convoca una vaga és necessari posar-se en contacte amb la teva federació i amb el responsable de la Caixa de Resistència i Solidaritat de la USOC.
Si a la teva empresa hi ha un acomiadament (treballador/treballadora afiliat a la USOC) que estigui motivat per raons sindicals, posa’t en contacte amb la teva federació i amb el responsable de la Caixa de Resistència i Solidaritat de la USOC.
portada-CRS
Reglament de la CRS